divendres, 18 de novembre del 2011

Va de vins de l'Empordà


Passejant per les vinyes de Cantallops. Manel i Clara.

Fa uns mesos, l’Agustí Encesa (expert en vins) em van posar en contacte amb el sociòleg i escriptor Lluís Tolosa, el motiu és que en Lluís està escrivint una guia de vins de l’Empordà i em convidaven a col·laborar amb ells. La tasca va ser assistir a tasts i escriure les diferents notes dels vins que anàvem despullant.

Han estat uns quants mesos de trobades en diferents establiments (La Fundició de Girona, Vins i Licors Grau a Palafrugell...) on diferents sommeliers altres especialistes en vins hem realitzat molts tastos a cegues. Som un país de bons vins, uns vins d’una relació qualitat-preu difícil d’equiparar, però en canvi sembla que els restauradors i els mateixos catalans no hi donin importància.

En Lluís Tolosa amb una bona trajectòria amb el món de la divulgació del vi sap que si no estimem nosaltres el que tenim, tampoc ho faran els de fora. Proposa doncs una guia d’Enoturisme de l'Empordà, que inclourà el nom i una referència dels diferents cellers que es poden visitar, més de 100 referències de vins de l'Empordà, restaurants que mimen els vins de l'Empordà (malauradament encara són pocs), hotels i altres visites culturals del vi.

Per aquells amants de la gastronomia, la natura, i el vi neòfits o experts us recomano que quan arribi a les nostres llibreries no perdeu passada i compreu la guia.

dimecres, 9 de novembre del 2011

Nous cursos

Estimats lectors, us informo amb uns dies d'antel·lació dels nous cursos de cuina saludable que impartiré.
Aquest cop el poble on tindran lloc serà Sant Feliu de Buixalleu.

Animeu-vos a participar!






dissabte, 5 de novembre del 2011

Llom de lluç amb arròs al curri


Seguint les vostres demandes avui el post és una recepta. És una de les receptes del curs d'àpats de carmanyola. Amb ingredients d'aquí i d'allà resulta una recepta completa i equilibrada.

Ingredients per a 2 persones


150 g arròs llarg (en cru)
1 ceba grossa
2 Cullerades de curri en pols (picant, o no)
1 Poma de l'Empordà
2 peces de llom de lluç
100 ml Llet semidesnatada
Sal
Oli d'oliva

Preparació

1. Bulliu l’arròs entre 17 i 18 minuts, escórreu-l’ho i afegiu-hi una cullerada d'oli. Reserveu-lo.
2. Peleu i talleu la ceba i la poma a trossos petits.
3. Cuineu la ceba tapada al microones 6 minuts amb una cullerada d'oli. Passat aquest temps afegiu-hi la poma també a trossos i programeu 3 minuts més a màxima potència.
4. Barregeu la ceba i poma cuites amb la llet i el curry. Rectifiqueu-ho de sal i  reserveu-ho.
5. En una paella poseu 1 cullerada d'oli i daureu els lloms prèviament descongelats. Un cop daurats afegiu-hi la barreja de la poma, ceba, llet i curry.
6. Passats uns minuts, quan veieu que es redueix una mica traieu-ho del foc i deixeu que es refredi.
7. Per servir-ho només cal que poseu el peix amb la seva salsa i l’arròs a la carmanyola.
8. Escalfeu-ho una mica i ja us ho podeu menjar.

Valoració i comentaris nutricionals



Energia Kcal
Glúcids
Proteïnes
Lípids
Fibra
Sodi
Ració
431,50
63,1 g
26,8 g
8 g
2,4 g
112,4 mg

Es tracta d'una recepta ideal per a l'hora de dinar i apte per a tota la família, ens aporta glúcids d'absorció lenta i ràpida per tenir energia durant la tarda. El lluç és una bona font de proteïnes de fàcil digestió i sense gaire greix. 
Recomanem substituir el curri per herbes aromàtiques més suaus (farigola, anet, comí) en cas de patir algun tipus de disfunció estomacal o intestinal.

Bon profit!

dilluns, 31 d’octubre del 2011

La Castanya


Un dels fruits secs menys calòrics

Com cada any en aquestes dates em fa posar nerviosa veure que anem perdent les tradicions. La nostrada castanyada perd força davant el temut Halloween americà. Sembla com si fossin dos equips, o ets d’un o ets de l’altre. Bé doncs des d’aquí us hem de dir que nosaltres practiquem la primera, la castanyada. Aquesta festa es celebra el dia de Tots Sants, l’1 de novembre.
Amb aquest post intentarem apropar-vos a un dels productes humils que més es consumeixen durant la tardor dins i fora de casa, les castanyes.


Nom científic.  Les castanyes són el fruit de l’arbre Castanea sativa, de la família de les fagàcies. A l’arbre el fruit està recobert d’una closa amb punxes que s’ha de retirar, seguidament té una pell de color marró intens que tampoc és comestible.

Una mica d’història. Les castanyes constituïen la base de l'alimentació a Europa. Es consumien torrades, seques o en forma de farina, fins que la patata i el blat de moro es van convertir en dos aliments freqüents al segle XVI. Va ser llavors quan van perdre protagonisme de forma gradual en la gastronomia popular i ara només es consumeixen els dies propers a Tots Sants.

Al rebost. Es poden trobar al mercat des de principis de tardor fins a finals d'hivern. Són un fruits sense massa aigua i per tant es podran consumir tranquil·lament durat varis dies, però és molt important que estiguin en un lloc sec i ventilat perquè sinó es floriran o encara pitjor, sortiran cucs.
També les podem guardar al congelador, tant crues com torrades.

A la dieta. S’engloba dins el grup dels fruits secs, però l'aportació energètica és inferior a altres fruits. Té menys greix, un alt contingut en aigua i vitamines i minerals reguladors. Per contra, la quantitat d'hidrats de carboni és major que en la resta de fruits, de manera que convé moderar-ne el consum en cas de diabetis.
La seva quantitat de greix és bastant similar a la dels cereals (al voltant del 3%), molt inferir a altres fuits secs oleaginosos. Entre els nutrients reguladors que conté, destaquen el potassi (500 mg/100 g) i els folats. Aquestes propietats, juntament amb un contingut en aigua que suposa gairebé la meitat del seu pes, converteixen la castanya en un dels fruits secs de menor contingut calòric.

Al plat. A les nostres cases les castanyes es mengen habitualment torrades amb una paella foradada, al foc de llenya o gas. Abans de coure-les se’ls hi ha de fer un petit tall a la pell perquè no esclatin.
En altres països les castanyes es mengen bullides, se’n fa farina i també és freqüent el seu ús per a fer licors. A França es confiten, són les conegudes marron glacé.
A poblacions amb un poder adquisitiu baix serveixen per allargar plats, o com a variant per a les patates a guisats.



Ho sabies? La fusta del castanyer és molt apreciada per fer mobles ja que li costa molt corcar-se.

dimecres, 26 d’octubre del 2011

Què posem a la carmanyola?

El mes passat vaig realitzar el curs d’àpats de carmanyola al centre cívic de Breda. Aproximadament una trentena d’assistents, joves i grans, van poder aprendre secrets d’una alimentació adequada i una cuina saludable.
És evident que la població ha canviat d’estil de vida i el ritme de treball, això ha comportat a canviar d’hàbits de consum i directament el tipus d’alimentació. Avui es consumeixen menys vegetals, més productes refinats i precuinats, menys peix, aliments més greixosos... que 30 anys enrera. Alhora ha augmentat la informació als mitjans sobre temes d’alimentació i a vegades això crea més dubtes que solucions.
En definitiva, tenim un garbuix de coneixements que amb cursos com el que vam realitzar al centre cívic de Breda es poden anar desembolicant.

El curs va constar de dues sessions intenses, amb una petita part de teoria i una part pràctica, l’aula va quedar empapada amb olors i sabors especials. Vam resoldre enigmes quotidians del que omple els nostres plats cada dia.


Per a tots aquells que vulguin repetir amb una demostració de cuina saludable, o bé conèixer els meus secrets per primera vegada, podeu venir als següents cursos d’Entrepans saludables i Menús cromàtics... Seran el mes de novembre.
Seguirem informant!

diumenge, 18 de setembre del 2011

Taller d'esmorzars i berenars

Han passat l'estiu i els dies de vacances, torna la normalitat a les nostres vides i per això a l'Estació Jove de Girona han decidit fer el curs d'esmorzars i berenars saludables. Perquè convé començar la temporada escolar, universitària i/o laboral amb energia!


He plantejat el següent curs,
Estàs avorrit d’esmorzar sempre el mateix i el bol de llet amb cereals ja no et treu les lleganyes? O potser, a l’hora de berenar menges qualsevol cosa? O pitjor encara, no menges res a mitja tarda? Apunta’t a aquest taller on t’ensenyarem a preparar esmorzars i berenars fàcils i saludables. Perquè tots necessitem fer aquests àpats!


Dies: Dilluns 19 i dilluns 26 de setembre
Sta.Eugènia 17 
17005 Girona 
972 22 00 70 
estacio@ajgirona.cat


Encara queden places, us hi espero!!

dimecres, 17 d’agost del 2011

Curs de tast de cerveses a Breda

El proper dilluns tindrà lloc a Breda el primer curs de tast de cerveses, ara que és estiu ve de gust!


Encara teniu temps d'apuntar-vos-hi!
Seguiu-nos per saber com ha anat.

dilluns, 30 de maig del 2011

La dietista al Cuines

Benvolguts lectors, aquesta vegada hem trigat a penjar el post, diuen que allò que és bo es fa esperar.
La nostra dietista-nutricionista surt al programa Cuines de TV3 fent una recepta de cananes.

foto de Peixos de Palamós
Aprofitem la vinentesa per parlar d'aquest ingredient.
Les cananes (Todarotes Sagittatus) és un cefalòpode semblant al calamar, peròo amb una carn una mica més dura i consistent. Per diferenciar-les dels calamars us podeu fixar amb els tentacles, que són més grossos i amb una petita serra a la punta i unes "ales" que tenen a la caputxa.
És un ingredient ric en proteïnes de bona qualitat, poc greix. Necessiten una cocció llarga per estovar la carn i fer-los més digeribles.

Un aliment apte per a tota la família, barat i versàtil a la cuina. Anirant molt bé en preparacions amb suc o salsa (com la que vam fer a TV3) i també per fer arrossos mariners.

Esperem que us agradi, bon profit!

dimecres, 11 de maig del 2011

Àpats de carmanyola


Aquest dilluns va tenir lloc a l’Estació jove de Girona la primera sessió d’Àpats de carmanyola, un curs de dos dies que pretén apropar l’alimentació fàcil i saludable als joves.

La sessió va començar amb una part teòrica molt dinàmica i participativa. Conceptes clau, pinzellades de temes alimentaris, curiositats i respostes a totes les preguntes dels joves inquiets que van participar al taller.
Seguidament l’aula va canviar d’imatge i es va convertir en cuina en directe. Els sucs gàstrics i la salivera van començar a fer de les seves quan la ceba del sofregit anava agafant color i els cigronets feien xup-xup.
Mentre cuinàvem vam explicar les virtuts, propietats i avantatges d’emportar-se la carmanyola. Detalls de cocció, idees originals i trucs fàcils.
Vam cuinar 3 plats, equilibrats en si mateixos i que ens serviran per endur-nos a la feina, la universitat o d’excursió!

- Macarrons casolans
- Amanida de pollastre a l'ast
- Cigronets amb verduretes i peix blau.



Que vaig de gust i la setmana que bé, més.

divendres, 6 de maig del 2011

Mongeta del ganxet


Uns llegums cremosos i de pell fina van recórrer molts quilòmetres per instal·lar-se a les nostres cuines. Es fan dir mongetes del ganxet. Són una de les joies del nostre país, i gaudeixen d’una distinció d’origen. S’han anat escampant arreu, des de les llars més humils fins a les cartes de grans restaurants.

Les mongetes creixen abraçades a unes plantes enfiladisses. Les terres humides i el clima del Vallès – Maresme permeten que durant la tardor puguem gaudir d’aquests fruits. Es recol·lecten embolcallats amb beina, per tant cal pelar-los perquè s’assequin adequadament. Si som afortunats, els primers dies, els podrem consumir tendres. Val pena perquè la seva suavitat esdevé sublim.
Les primeres enfilades les trobem a mesoamèrica. Durant el segle XVIII, anys després de la conquesta del nou món, el seu conreu es van expandir per tot Europa. Tots els llegums van esdevenir l’aliment de supervivència per a pobles sencers, sobretot en èpoques de guerra, quan la dificultat per trobar aliments era notable.
La varietat del ganxet sembla que va entrar a Catalunya a través d'algun port del Maresme, amb l’intercanvi comercial entre Amèrica Central i les Antilles, cap als segles XVIII i XIX.
Les primeres referències bibliogràfiques n’hi diuen mongeta filaire. L’any 1933, en el llibre de Cuina catalana de Ferran Agulló, és quan al Phaseolus vulgaris L. se li atribueix el nom de ganxet, per la seva forma de ganxo.
Les mongeteres actualment s’enfilen a l’hort del productor de Castellar del Vallès, Ramon Casamada i a tot el Parc Agrari de Sabadell. El conreu de la mongeta del ganxet ocupa 587 hectàrees d’on, un cop l’any, s’obtenen tant sols uns 1.000 quilos d’aquesta varietat.

Els seus productors, amb Ramon Casamada al capdavant, han apostat per un producte d’alta qualitat i d’unes característiques específiques, degut a l’augment de varietats més productives però de menys qualitat i sabor. D’aquí neix la importància d’atorgar a aquests petits llegums la Denominació d’Origen Protegida (DOP) de Mongeta del ganxet Vallès – Maresme. El valor que afegeix aquesta Denominació d’Origen Protegida consisteix en què els petits ganxets han de superar un reguitzell de controls. Per assegurar la procedència, l’elaboració, l’envasat i en definitiva la qualitat dels ganxets. Aquesta varietat de mongeta no es cultiva enlloc més del món. “El que les fa diferents és el lloc on les conreem”, diu Ramon Casamada; també ens explica que les zones del Vallès i el Maresme tenen unes característiques climatològiques especials que poden fer del ganxet una mongeta amb moltes qualitats.Només els ganxets que passen totes les proves marcades per la DOP poden sortir al mercat, amb vestit de gala, a punt per assistir a qualsevol espectacle de cuina.
No només són importants pel segell que les diferencia, sinó també per les grans propietats nutricionals i organolèptiques que presenten.
Són una bona font de proteïnes vegetals, fibra, midó i vitamines del grup B. Els ganxets, si els cuinem bé, ens oferiran tots aquests nutrients amb una textura cremosa, suau i sense les indesitjables flatulències. Perquè aquestes joies quasi no tenen pell on hi ha la majoria de fibra.
Són fruits amb unes característiques molt versàtils que els poden convertir en protagonistes de qualsevol acte. Estan lligats a nombrosos plats tradicionals o de creació (Lladonosa 1982 i 1991; Ruscalleda, 2002), encara que també són molt apreciades simplement bullides i amanides amb una mica d'oli d'oliva verge extra. El seu productor afirma que “ella ja és molt bona, no li calen massa complements per trobar-la excel·lent”.
Les llavors de mongetera, a més de poder-les gaudir a les nostres llars, també són l’embrió per a les futures generacions de ganxets amb DOP.


FITXA TÈCNICA 
Nom: Mongeta del ganxet.
DOP: Denominació d’Origen Protegida “Mongeta del Ganxet Vallès – Maresme”, a tot l’estat Espanyol. 
Data aprovació: 23 d’abril del 2007
Entitat: COAGSA (Cooperativa Agrària de Sabadell i Comarca)
Conreu: Parc Agrari de Sabadell, situat a l’oest del terme municipal. Total de 587 hectàrees.

dimarts, 26 d’abril del 2011

Xampinyons i Agaritina


Una de les sessions del Màster de Gastronomia i Comunicació va tractar dels bolets. Va ser una classe molt interessant, se’m van desvetllar alguns secrets d’aquets aliments que fins llavors no coneixia.

Quasi tothom sap que contenen un percentatge elevat d’aigua, molta fibra i a més tenen vitamines del grup B. En general els bolets són molt versàtils a la cuina, ens permeten integrar-los a moltes preparacions culinàries i donar sabor, color i textures als nostres plats.

Els bolets són uns aliments de tardor, segurament us plantejareu perquè en parlem ara, oi? Bé doncs, hi ha bolets que es cultiven tot l’any com són les gírgoles, els xampinyons i, en els últims anys, també els shitakes. En aquest post vull donar a conèixer un secret dels xampinyons que ens serà molt útil per la primavera i l’estiu.

Serà important cuinar bé els bolets, i fer especial atenció a la familia dels xampinyons ja que contenen una substància que en cru no resulta beneficiosa per l’organisme.
Es tracta de l’Agaritina, és una toxina que tenen alguns bolets, diferents estudis descriuen que l’agaritina que es troba en alguns bolets pot provocar mutacions a les cèl·lules i ser precursora de tumors. Aquesta toxina s’inactiva amb la cocció dels aliments que la contenen.

Així doncs, a partir d’ara si voleu afegir xampinyons a les vostres amanides cuineu-los abans. Els podeu fer gratinats al forn, saltejats, bullits...



Aviat trobareu receptes al bloc!

dilluns, 18 d’abril del 2011

Curs d’entrepans saludables


Ja ho deia aquell refrany que pan con pan comida de tontos, per això el 20 de gener passat vam volem donar a conèixer altres maneres de fer entrepans. Fàcils, atractius, equilibrats i econòmics perquè un bon entrepà es pugui convertir en un gran àpat.
Va ser un curs teoricopràctic realitzat a l’Estació Jove de Girona de la mà de la dietista-nutricionista i sommelier Clara Antúnez.
Més de quinze joves van poder aprendre a elaborar entrepans originals de forma senzilla.

I al proper curs, podreu aprendre a preparar carmanyoles d’enveja. Dues sessions dirigides a tots aquells que els hi toca dinar cada dia fora de casa, que la carmanyola amb els macarrons de la “mama” i la de rostit de la “iaia” ja se’ls han acabat. Tots els companys de menjador voldran tastar les teves receptes, fàcils i saludables.
Quan? Els dies 9 i 16 de maig
On? Estació Jove
Ja podeu inscriure-us a: 

L'Estació Espai Jove 
Sta.Eugènia 17 
17005 Girona 
972 22 00 70
estacio@ajgirona.cat



dimarts, 12 d’abril del 2011

Elaboració Vinagre de Mòdena


Records d’ d’Itàlia, 10 d’abril del 2008. Ens despertem de revolada a Colorno, el poble on hi ha la facultat de la Universitat de Ciències Gastronòmiques on fan els màsters.
Alguns esmorzen un deliciós cafetó i una pasta, altres pugem a l’autocar amb les lleganyes posades.

Propera parada: Reggio Emilia, poble amb 40 Ha. de vinyes on fan vi espumós i vinagre balsàmic. Aquest darrer és el producte gastronòmic que ens ocupa aquest cop.

Trobem referències de temps romans. Foren ells qui li posaren aquest nom perquè el feien servir com a medicament per la tos, el coll i les dones embarassades.
Per elaborar el vinagre balsàmic en aquesta zona fan servir raïm de la varietat Trebiano, una fruita de polpa i pell clares. També es podria fer servir raïm Pergola, amb característiques semblants, però no és tant apreciat. A diferència de la varietat Lambrusco que malgrat tingui la polpa clara, la pell és fosca.
Potser l’adjectiu que defineix el procés d’elaboració de l’acceto balsàmic és: laboriós. Cal tenir molta cura i a més paciència.
El primer que cal fer és la verema i premsar tot el raïm per obtenir el most. El most es posa a coure entre 20h i 24h. Com a màxim podrem deixar que passin dues hores, per evitar que comenci a fermentar. Durant aquesta primera cocció hi ha pèrdues del 45-50% del volum inicial degut a la forta evaporació. En aquest moment es concentra molt el suc i a més comença a canviar de color per reaccions de caramelització.
Seguidament es deixa refredar i reposar perquè baixi el pòsit.

Bàsicament el procés es diferencia en dues etapes:

  •  La primera comença en aquest moment, un cop el most és cuit es posa en bótes de roure francès de 220 litres (L). No són bótes noves, sinó que venen de cellers on ja no les poden utilitzar per fer vi, sobretot venen d’Espanya i Portugal. El most cuit es deixa entre un any i mig i dos anys en aquestes bótes conjuntament amb una porció de vinagre ja elaborat per tal que faci d’starter del nou vinagre. Durant aquest temps hi ha una petita fermentació alcohòlica i oxidacions ascètiques. S’evapora entre un 10% i un 20% del producte. El most – vinagre que obtenim ja és apunt per passar al següent pas.
  • La segona etapa, la més interessant. Així ens ho van dir i així ho vam poder descobrir. Consisteix en omplir cinc barriques de diferent mida i diferent fusta anomenades: bateria. Totes elles s’omplen 2/3 parts per deixar que s’oxigeni el producte. Es deixa una obertura a la part superior, coberta amb draps de lli perquè respiri. Aquí el producte és més concentrat, però encara es pot evaporar fàcilment (aproximadament pèrdues del 10-15%). El producte es va evaporant, oxidant i a més la bóta fa una mica d’esponja. A mesura que va disminuint el volum es van fent transferències de producte, de les barriques més grans es passa a les petites, correlativament.


Aquest procés com a mínim s’allarga 12 anys. Després d’aquest temps s’extreuen 3L de la bóta més petita i es posa en unes “minibótes” durant un any més perquè acabi de descansar i estar llest per embotellar-se.

Les fustes de les bótes són molt importants pel producte final ens van explicar que bàsicament es fan servir 5 tipus de fustes:
- Castanyer: és una fusta amb molts tanins que dóna força i color.
- Roure: molt important per donar estructura i tanins
- Cirerer: transfereix sabors dolcencs al vinagre
- Acàcia
- Ginebró
Les dues primeres són les fustes més importants pels darrers anys del vinagre.
La combinació d’aquestes no és ni molt menys científica, la qualitat del vinagre i la combinació de les bótes depèn de l’expert “vinagrer”.

Un cop han passat tots aquests anys el vinagre passa un control de catadors experts que l’avaluen. El vinagre balsàmic de Reggio Emilia gaudeix de DOP i està sotmès a controls organolèptics i de qualitat. La gran diferència amb vinagres balsàmics de producció més industrial és que només conté most de raïm cuit i evaporat, els altres també porten vinagre de vi, sucres i caramels per simular l’envelliment.

Si supera tots els controls l’envasen dins ampolles regulades (de 100 mL) i classificades en:
- Etiqueta vermella (aragosta): entre 12 i 20 anys d’envelliment. El de més acidesa. Apte per verdura crua, carpaccios, salses, ous... Amb un preu aproximat de 40€/100mL
- Etiqueta platejada (argento): entre 20 i 25 anys d’envelliment. Millor per productes cuits com pastes, arrossos, carns, formatges... el preu aproximat és de 60€/100mL
- Etiqueta daurada (oro): per aquells accetos balsàmics que han estat més de 25 anys envellint. És molt concentrat i dolç, bo per gelats, maduixes, crêppes, com a xarrup digestiu... els preus comencen als 80€/100mL i van pujant com més qualitat tingui.

Com podeu veure és un producte que llueix corbata. Em sembla que des d’aquesta visita mereix un gran respecte per tots el gastrofreaks del viatge.
Nosaltres vam acabar maridant-lo amb el formatge Parmiggiano Reggianno, una gran combinació.

D'albergínies i cananes

Arribo a casa, obro la porta tancada amb clau, sembla que tot sigui com abans de marxar. Fa fresqueta, samarreta de tirants i pantalons tres quarts, comença a refrescar, queden enrera els dies al la platja on moure un dit implicava suar mig litre d'aigua. Aquí tot és diferent, passejada amb els amics de sempre i per sempre, poques paraules, temes exhaurits, però companyia que en definitiva és el que tots volem.
Una mica de gana, poca perquè la crêpe de la tarda ha fet servei. Obro la nevera força buida, però hi ha suficients ingredients que avui al matí he adquirit al mercat. Disposo de 4 cananes, 2 albergínies bigarrades, mitja ceba, xiles mexicans i un pessic d'imaginació, l'últim d'aquests ingredients és imprescindible si tenim en compte que l'escenari de l'obra és una cuina. Faltava anomenar la graella, el ganivet acabat d'esmolar, la fusta per tallar i l'oli d'oliva verge.
Bé doncs comencem l'espectacle, tallo les albergínies a làmines fines per a coure-les a la graella, i després preparo un bon sofregit per a posar-hi les cananes i deixar fer xup-xup.
Al cap d'un moment ja està tot llest, per arrodonir-ho una amanideta i.... a taula!
Musiqueta d'Icat, sempre fa bona companyia, però el millor de la nit: la textura melosa de les albergínies... de notable. Dolcetes, suaus, tendres, sucoses... i perquè no amb una mica de formatge fresc...?
Ara sí que la combinació és excel·lent, el formatge embolcallat d'albergínia a la planxa, resulta un menjar exquisit per al meu paladar.
M'acabo el plat amb un somriure al rostre.




dilluns, 11 d’abril del 2011

Benvinguts


Enceto aquest bloc amb un fragment de Charles Chaplin, que descriu molt bé una manera d'encarar la nostra quotidianetat.

És bo anar a la lluita amb determinació,
abraçar la vida amb passió,
saber perdre amb classe
i vèncer amb gosadia.
Perquè el món pertany a qui s'atreveix.
I la vida és molt 
per ser insignificant.


Així doncs aquest serà un petit espai a la xarxa on podreu llegir i gaudir petits plaers viscuts i sentits. Espurnes de salut, pessics de gastronomia, glops de vi, cullerades d'alimentació... i qui sap si més coses.
Espero que els disfruteu i compartiu amb mi les vostres experiències.