dilluns, 30 de maig del 2011

La dietista al Cuines

Benvolguts lectors, aquesta vegada hem trigat a penjar el post, diuen que allò que és bo es fa esperar.
La nostra dietista-nutricionista surt al programa Cuines de TV3 fent una recepta de cananes.

foto de Peixos de Palamós
Aprofitem la vinentesa per parlar d'aquest ingredient.
Les cananes (Todarotes Sagittatus) és un cefalòpode semblant al calamar, peròo amb una carn una mica més dura i consistent. Per diferenciar-les dels calamars us podeu fixar amb els tentacles, que són més grossos i amb una petita serra a la punta i unes "ales" que tenen a la caputxa.
És un ingredient ric en proteïnes de bona qualitat, poc greix. Necessiten una cocció llarga per estovar la carn i fer-los més digeribles.

Un aliment apte per a tota la família, barat i versàtil a la cuina. Anirant molt bé en preparacions amb suc o salsa (com la que vam fer a TV3) i també per fer arrossos mariners.

Esperem que us agradi, bon profit!

dimecres, 11 de maig del 2011

Àpats de carmanyola


Aquest dilluns va tenir lloc a l’Estació jove de Girona la primera sessió d’Àpats de carmanyola, un curs de dos dies que pretén apropar l’alimentació fàcil i saludable als joves.

La sessió va començar amb una part teòrica molt dinàmica i participativa. Conceptes clau, pinzellades de temes alimentaris, curiositats i respostes a totes les preguntes dels joves inquiets que van participar al taller.
Seguidament l’aula va canviar d’imatge i es va convertir en cuina en directe. Els sucs gàstrics i la salivera van començar a fer de les seves quan la ceba del sofregit anava agafant color i els cigronets feien xup-xup.
Mentre cuinàvem vam explicar les virtuts, propietats i avantatges d’emportar-se la carmanyola. Detalls de cocció, idees originals i trucs fàcils.
Vam cuinar 3 plats, equilibrats en si mateixos i que ens serviran per endur-nos a la feina, la universitat o d’excursió!

- Macarrons casolans
- Amanida de pollastre a l'ast
- Cigronets amb verduretes i peix blau.



Que vaig de gust i la setmana que bé, més.

divendres, 6 de maig del 2011

Mongeta del ganxet


Uns llegums cremosos i de pell fina van recórrer molts quilòmetres per instal·lar-se a les nostres cuines. Es fan dir mongetes del ganxet. Són una de les joies del nostre país, i gaudeixen d’una distinció d’origen. S’han anat escampant arreu, des de les llars més humils fins a les cartes de grans restaurants.

Les mongetes creixen abraçades a unes plantes enfiladisses. Les terres humides i el clima del Vallès – Maresme permeten que durant la tardor puguem gaudir d’aquests fruits. Es recol·lecten embolcallats amb beina, per tant cal pelar-los perquè s’assequin adequadament. Si som afortunats, els primers dies, els podrem consumir tendres. Val pena perquè la seva suavitat esdevé sublim.
Les primeres enfilades les trobem a mesoamèrica. Durant el segle XVIII, anys després de la conquesta del nou món, el seu conreu es van expandir per tot Europa. Tots els llegums van esdevenir l’aliment de supervivència per a pobles sencers, sobretot en èpoques de guerra, quan la dificultat per trobar aliments era notable.
La varietat del ganxet sembla que va entrar a Catalunya a través d'algun port del Maresme, amb l’intercanvi comercial entre Amèrica Central i les Antilles, cap als segles XVIII i XIX.
Les primeres referències bibliogràfiques n’hi diuen mongeta filaire. L’any 1933, en el llibre de Cuina catalana de Ferran Agulló, és quan al Phaseolus vulgaris L. se li atribueix el nom de ganxet, per la seva forma de ganxo.
Les mongeteres actualment s’enfilen a l’hort del productor de Castellar del Vallès, Ramon Casamada i a tot el Parc Agrari de Sabadell. El conreu de la mongeta del ganxet ocupa 587 hectàrees d’on, un cop l’any, s’obtenen tant sols uns 1.000 quilos d’aquesta varietat.

Els seus productors, amb Ramon Casamada al capdavant, han apostat per un producte d’alta qualitat i d’unes característiques específiques, degut a l’augment de varietats més productives però de menys qualitat i sabor. D’aquí neix la importància d’atorgar a aquests petits llegums la Denominació d’Origen Protegida (DOP) de Mongeta del ganxet Vallès – Maresme. El valor que afegeix aquesta Denominació d’Origen Protegida consisteix en què els petits ganxets han de superar un reguitzell de controls. Per assegurar la procedència, l’elaboració, l’envasat i en definitiva la qualitat dels ganxets. Aquesta varietat de mongeta no es cultiva enlloc més del món. “El que les fa diferents és el lloc on les conreem”, diu Ramon Casamada; també ens explica que les zones del Vallès i el Maresme tenen unes característiques climatològiques especials que poden fer del ganxet una mongeta amb moltes qualitats.Només els ganxets que passen totes les proves marcades per la DOP poden sortir al mercat, amb vestit de gala, a punt per assistir a qualsevol espectacle de cuina.
No només són importants pel segell que les diferencia, sinó també per les grans propietats nutricionals i organolèptiques que presenten.
Són una bona font de proteïnes vegetals, fibra, midó i vitamines del grup B. Els ganxets, si els cuinem bé, ens oferiran tots aquests nutrients amb una textura cremosa, suau i sense les indesitjables flatulències. Perquè aquestes joies quasi no tenen pell on hi ha la majoria de fibra.
Són fruits amb unes característiques molt versàtils que els poden convertir en protagonistes de qualsevol acte. Estan lligats a nombrosos plats tradicionals o de creació (Lladonosa 1982 i 1991; Ruscalleda, 2002), encara que també són molt apreciades simplement bullides i amanides amb una mica d'oli d'oliva verge extra. El seu productor afirma que “ella ja és molt bona, no li calen massa complements per trobar-la excel·lent”.
Les llavors de mongetera, a més de poder-les gaudir a les nostres llars, també són l’embrió per a les futures generacions de ganxets amb DOP.


FITXA TÈCNICA 
Nom: Mongeta del ganxet.
DOP: Denominació d’Origen Protegida “Mongeta del Ganxet Vallès – Maresme”, a tot l’estat Espanyol. 
Data aprovació: 23 d’abril del 2007
Entitat: COAGSA (Cooperativa Agrària de Sabadell i Comarca)
Conreu: Parc Agrari de Sabadell, situat a l’oest del terme municipal. Total de 587 hectàrees.