dimarts, 30 d’octubre del 2012

Sirà, una varietat seductora


Si m'hagués de definir com una varietat de raïm escolliria la sirà. Una varietat de raïm interessant i seductora.

De la tríada de varietats negres més plantades i consumides del món la tercera és la sirà, l'acompanyen la cabernet sauvignon i la pinot noir. La seva procedència és incerta, tot i que la majoria de dades apunten a Pèrsia. Finalment on va arrelar amb força fou a la vall del Roine (França), on ha donat grans vins des de fa segles.
Després de França, Austràlia és segurament el país que més fama ha donat a aquest raïm que admet diverses grafies, totes elles correctes: sirà, sirah, shiraz.
En la dècada dels 80 del segle XX aquest raïm negre es va estendre per països de tot el món. Actualment és una de les varietats més de moda al món vitivinícola, amb molt bona adaptació als climes mediterranis.

Les característiques pròpies de la sirà potencien les seves possibilitats quan creix en sòls forts, francs
o franc-argilosos i climes càlids i assolellats. Durant el seu creixement requereix disposar d'una quantitat equilibrada d'aigua, és a dir, no patir dèficit hídric en el seu reg però tampoc excessos d'aigua de manera que es permeti una bona ventilació de les seves arrels. És fàcil per conrear i poc vulnerable a les malalties.

Durant el seu conreu és molt important cuidar les tasques d'esfullament i aclarida de raïms pel fet que la sirà és sensible a la podridura. És una varietat vigorosa, amb molta fusta, els sarments es tomben i per tant cal subjectar-los molt bé.

La varietat sirà dóna lloc a vins d'alta qualitat sempre que es controlin bé els renduiments al cep, es faci una fermentació llarga i tranquila i es vigilin molt les condicions sanitàries. es tracta d'una varietat que sinó es cuida pot donar lloc a aromes molt desagradables.

Els vins d'aquesta varietat són sumptuosos, vigorosos, potents i amb cos. Són vins amb molts tanins, si està ben treballat el vi serà sedós, sinó resultarà aspre i secant.

La sirà és una varietat de gra menut i molt color a la pell, donarà lloc a vins foscos i profunds.
En tast, els vins joves desenvolupen aromes a violeta, cassis i fruita negra (melmelada de prunes, grosella negra, móres...). Els vins que són sotmesos el temps just en bótes desenvolupen altres aromes, moltes espècies interessants, lleugers tocs fumats, oliva negra, tòfona... Els seus sabors sempre fruitosos i carnosos obren altres ventalls de possibilitats entre la grosella negra, cassis, melmelada de prunes, móres i sabors especiats deixant un prolongat record a la boca.

El seu caràcter natural és punyent, per aquest motiu adquireixen més personalitat a mesura que envelleixen

Fins ara un dels vins amb el que més m'he emocionat és Pla del Rei, un vi elaborat al sud de França amb aquesta varietat tan especial i especiada. Molt recomanable.


 

dilluns, 22 d’octubre del 2012

Ametlles i la seva sopa

Fa dies que em trobo amb força persones i pacients que han retirat els fruits secs de la seva alimentació pel maleït mite que “no se’n poden menjar perquè engreixen”. Els fruits secs són força calòrics, però molt menys que altres productes que es mengen massa sovint (pastisseria, begudes ensucrades, sucs industrials, gelats…). I és molt saludable menjar-ne 1 grapat cada dia (sense fregir ni salats)

Les ametlles són la part comestible del fruit de l'ametller. L'origen del cultiu de l'ametlla es localitza al Pròxim Orient. Va arribar a Grècia i a Roma, i els romans les van difondre àmpliament per la resta d'Europa, des d'on van arribar fins a Amèrica.

Les ametlles tenen un alt contingut en greixos insaturats (saludables pel sistema cardiovascular) i força proteïnes vegetals de bona qualitat. Tenen pocs glúcids.
El contingut en fibra de l'ametlla destaca devant altres fruits secs. Entre els minerals destaquen ferro, fòsfor, magnesi, potassi, zinc i calci. Pel que respecta les vitamines l'ametlla té importants quantitats de vitamines del grup B, entre elles l'àcid fòlic, a més de ser una bona font de vitamina E.

Per preservar-ne les qualitats i virtuts s'han de conservar dins d'un recipient ben tancat, en un lloc fresc i sec.

La recepta que us presentem: SOPA D’AMETLLES

1L Brou de pollastre
3 Porros
1 branca d’Api
3 Pastanagues
250g Ametlles
2 rovells d'ou
1 dl de crema de llet
1 dl d'oporto
Oli d’oliva
Suc de mitja llimona
Sal
Pebre

Poseu un rajolí d’oli d’oliva en una cassola i tireu-hi els porros, l'api i la pastanaga tallats en juliana. Deixeu-ho ofegar.

Afegiu-hi la meitat del brou de pollastre i feu-ho bullir uns 15-20 minuts

Quan ho estigui quasi al punt poseu-hi les ametlles, remeneu-ho i tireu-hi el brou que faltava. Deixeu-ho bullir 15 minuts més, veureu que va reduïnt.

Un cop reduït retireu l'api i tritureu la barreja.

Tot seguit, a foc baix sense que bulli, poseu-hi l'oporto i la crema de llet.

Per acabar, rectifiqueu de sal i pebre.

Bon profit!