Pastís de xocolata amb melmelada de taronja

Aquests dies estic recuperant estones a la cuina sobretot per a cuinar receptes dolçes, com feia fa uns anys.

De tant en tant un grup de sommeliers i enòlegs ens reunim per a compartir coneixememnts i passar una bona estona. La setmana passada vam fer un tast de vins escumosos a Can Bach.

Vaig decidir fer un pastís de xocolata negra, per postres.
Tenia el farcit, una melmelada casolana de taronja que em van regalar al Domaine la Casenove i l'havia d'aprofitar...

Us passo la recepta del pastís.

Ingredients per a unes 10 persones
6 ous
175 g xocolata negra 70%
125 g mantega
150 g sucre
150 g farina
1 sobre de llevat
40-50 g sucre llustre (opcional)

Preparació
Escalfeu en un cassó la mantega i la xocolata i deixeu que es fonguin a foc baix. Un cop desfetes, retireu-les del foc i reserveu-les. En un bol,separeu les clares dels rovells i barregeu els rovells amb 75 g de sucre. Amb l'altra meitat del sucre munteu les clares i reserveu-les a la nevera. Afegiu la crema de xocolata al bol dels rovells i remeneu-ho fins que quedi ben integrat. Afegiu-hi la farina procurant que no hi quedin grumolls i finalment el llevat. Per últim, incorporeu les clares amb molta cura vigilant procurant que quedi esponjós.

Aboqueu la massa en un motlle rodó i enforneu-la durant uns 75 minuts a uns 150 graus. Un cop cuita, traieu-la del forn i deixeu-la refredar abans de muntar el pastís.

Talleu el pastís per la meitat (tipus entrepà) i unteu-l'ho amb una capa generosa de melmelada de taronja. Tapeu i, si voleu, espolvoreu amb sucre llustre per sobre.

Als companys enòlegs i sommeliers els hi va agradar molt! 

REMOLATXES O BETABELS

Hortalissa que deixa rastre

Nom científic
La remolatxa o bleda-rave Beta vulgaris és una arrel, gran i carnosa que creix a la planta del mateix nom. Dins d'aquesta família s'inclouen també altres verdures tan populars i nutritives com els espinacs i les bledes.

Una mica d’història
La remolatxa comú és originària de la zona costanera del nord d'Àfrica. El seu cultiu és molt antic (s. II aC) i va donar lloc a dues hortalisses diferents: una amb fullatge abundant, la bleda, i una altra amb arrel engruixida i carnosa, la remolatxa. En principi les antigues civilitzacions només consumien les fulles de la remolatxa. L'arrel de la planta s'utilitzava com a medicament per combatre els mals de queixal i de cap. Se sap que els romans consumien aquesta arrel, i foren els anglesos i alemanys qui la van introduïr a la seva alimentació al segle XVI.

A la dieta

És un aliment amb poques calories, el seu principal component és l’aigua, segueixen els sucres, que li confereixen un sabor dolcenc. És bona font de fibra.

Destaquen les vitamines del grup B. Molt importants per la sang, el sistema immunològic i l’aprofitament d’energia del nostre cos.
La remolatxa és, juntament amb l'albergínia o el cogombre, una de les verdures amb menor contingut en provitamina A i en vitamina C.

Pel que fa als minerals, és una hortalissa rica en iode, sodi i potassi.
El iode és un mineral indispensable per al bon funcionament de la glàndula tiroide, que regula el metabolisme, mentre que el potassi i el sodi són necessaris per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós i l'activitat muscular.

Al plat
Les remolatxes vermelles estan disponibles al mercat durant tot l'any. La millor època per menjar-ne és durant l’hivern que és quan concentren els seus nutrients.
A l'hora de la compra, recomanem que trieu manats amb peces de la mateixa mida, llises, fermes sense taques ni cops i amb les fulles del manat verdes, ja que indica que l'arrel és jove.
A casa, les remolatxes fresques s'han de guardar a la nevera dins una bossa de plàstic. Us aguantaran en bones condicions aproximadament una setmana.
No és recomanem congelar la remolatxa crua perquè s'estova.

La remolatxa és una hortalissa que pot consumir crua, bullida o en conserva.
Molt versàtil, la podeu introduir en plats salats i també com a ingredient de postres originals.
Pel seu atractiu i particular color és molt interessant utilitzar-la en plats com cremes, sopes o fins i tot per elaborar rissottos originals.

Ho sabies?
A partir de la remolatxa s'extreu un pigment natural que s'empra en la indústria agroalimentària per a l'obtenció d'un colorant anomenat vermell de remolatxa.
Hi ha algunes persones que no poden absorbir aquesta substància i fa que l'orina i la femta adquireixin un color vermellós després d'haver menjat remolatxa.