Mentre estudiava el Màster de Gastronomia i Comunicació vaig decidir aprofundir amb el coneixement i estudi d'un dels meus cereals preferits, l'arròs. Vaig centrar-me amb l'arròs de Pals, per la seva gran qualitat i opcions culinàries a més de tenir-lo al costat de casa.
Aquests dies els camps comencen a fer molt goig, estan canviant el seu color verd intents per un groc verdós que en poques setmanes ja serà daurat i es podrà segar i assecar. Un cop sec l'envasaran i arribarà a les nostres cases per cuinar-ne infinitat de receptes.
És temps de vacances per la majoria de lectors i avui el post és un petit divertiment, una inspiració després de menjar-me un arròs a la cassola (amb conill i calamars) de nota molt alta.
Vull compartir amb vosaltres dites populars on la protagonista és aquesta gramínia:
- L'arròs fa el ventre gros i el pit estret.
- Molt d'arròs fa mal al cos.
- Arròs, peix i pebrot, volen vi ben fort.
- L'arròs i el gaspatxo volen foc de borratxo.
- Arròs i bugada, foc a la brasa.
- Marieta, puja'm al dit gros que et donaré arròs.
