Pastís de xocolata amb melmelada de taronja

Aquests dies estic recuperant estones a la cuina sobretot per a cuinar receptes dolçes, com feia fa uns anys.

De tant en tant un grup de sommeliers i enòlegs ens reunim per a compartir coneixememnts i passar una bona estona. La setmana passada vam fer un tast de vins escumosos a Can Bach.

Vaig decidir fer un pastís de xocolata negra, per postres.
Tenia el farcit, una melmelada casolana de taronja que em van regalar al Domaine la Casenove i l'havia d'aprofitar...

Us passo la recepta del pastís.

Ingredients per a unes 10 persones
6 ous
175 g xocolata negra 70%
125 g mantega
150 g sucre
150 g farina
1 sobre de llevat
40-50 g sucre llustre (opcional)

Preparació
Escalfeu en un cassó la mantega i la xocolata i deixeu que es fonguin a foc baix. Un cop desfetes, retireu-les del foc i reserveu-les. En un bol,separeu les clares dels rovells i barregeu els rovells amb 75 g de sucre. Amb l'altra meitat del sucre munteu les clares i reserveu-les a la nevera. Afegiu la crema de xocolata al bol dels rovells i remeneu-ho fins que quedi ben integrat. Afegiu-hi la farina procurant que no hi quedin grumolls i finalment el llevat. Per últim, incorporeu les clares amb molta cura vigilant procurant que quedi esponjós.

Aboqueu la massa en un motlle rodó i enforneu-la durant uns 75 minuts a uns 150 graus. Un cop cuita, traieu-la del forn i deixeu-la refredar abans de muntar el pastís.

Talleu el pastís per la meitat (tipus entrepà) i unteu-l'ho amb una capa generosa de melmelada de taronja. Tapeu i, si voleu, espolvoreu amb sucre llustre per sobre.

Als companys enòlegs i sommeliers els hi va agradar molt! 

Postres d'aniversari

El meu inici a la cuina va ser preparant receptes dolces quan era molt petita. Malgrat que la pastisseria sigui ciència i requereixi precisió em divertia moltíssim cuinant amb farina, sucre, ous i ralladura de llimona. Els resultats sempre eren satisfactòris. Amb els anys, m'he dedicat més a les receptes salades i a gustos més intensos.

Aquesta setmana recordant vells temps vaig voler preparar un pastís per celebrar un aniversari. Disposava de poc temps, havia de ser una recepta llaminera, atractiva i que pogués menjar-se "el dia després".

Suposo que a totes les cases hi ha uns clàssics que no fallen, a la nostra un dels estrelles era el pastís de formatge, elaborat d'un manera super fàcil i particular. Un pastís de formatge fet amb mató, llet condensada, sense sucre afegit i amb ralladura de llimones d'arbres de pagès.
Feia uns 15 anys que no barrejava la proporció d'aquests ingredients i el resultat va està prou bé, la única recomanació que us faig és preparar la base amb les nostrades galetes maria (si pot ser Marbú dorada) el resultat per mi és millor.

No n'hi havia prou amb el pastís, calia un maridatge que estigués a l'alçada. Un vi dolç, sí. Però quin?
Vaig escollir el VAT 5. Un vi austràlià del celler Deen De Bortoli. Elaborat amb la varietat de raïm Semillon. Un vi que s'elabora amb uns raïms que mentre eren a la vinya van tenir podridura noble i un cop fet el vi es va deixar envellir uns mesos en bótes. El resultat és un vi dolç, sí. I de cap manera un vi empalagós. Té un toc àcid que el fa fàcil de veure i ens recorda a confitura de fruites d'estiu, mel i altres dolços que agraden.

L'últim secret, a l'hora d'emplatar el vaig acompanyar de melmelada d'albercoc que lligava molt bé amb el pastís i amb el vi, gràcies al punt dolç i àcid que té.

Ahhh! No van faltar les espelmes, els llums apagats i un... PER MOLTS ANYS!!!