La Castanya

Un dels fruits secs menys calòrics

Com cada any en aquestes dates em fa posar nerviosa veure que anem perdent les tradicions. La nostrada castanyada perd força davant el temut Halloween americà. Sembla com si fossin dos equips, o ets d’un o ets de l’altre. Bé doncs des d’aquí us hem de dir que nosaltres practiquem la primera, la castanyada. Aquesta festa es celebra el dia de Tots Sants, l’1 de novembre.
Amb aquest post intentarem apropar-vos a un dels productes humils que més es consumeixen durant la tardor dins i fora de casa, les castanyes.

Nom científic.  Les castanyes són el fruit de l’arbre Castanea sativa, de la família de les fagàcies. A l’arbre el fruit està recobert d’una closa amb punxes que s’ha de retirar, seguidament té una pell de color marró intens que tampoc és comestible.

Una mica d’història. Les castanyes constituïen la base de l'alimentació a Europa. Es consumien torrades, seques o en forma de farina, fins que la patata i el blat de moro es van convertir en dos aliments freqüents al segle XVI. Va ser llavors quan van perdre protagonisme de forma gradual en la gastronomia popular i ara només es consumeixen els dies propers a Tots Sants.

Al rebost. Es poden trobar al mercat des de principis de tardor fins a finals d'hivern. Són un fruits sense massa aigua i per tant es podran consumir tranquil·lament durat varis dies, però és molt important que estiguin en un lloc sec i ventilat perquè sinó es floriran o encara pitjor, sortiran cucs.
També les podem guardar al congelador, tant crues com torrades.

A la dieta. S’engloba dins el grup dels fruits secs, però l'aportació energètica és inferior a altres fruits. Té menys greix, un alt contingut en aigua i vitamines i minerals reguladors. Per contra, la quantitat d'hidrats de carboni és major que en la resta de fruits, de manera que convé moderar-ne el consum en cas de diabetis.
La seva quantitat de greix és bastant similar a la dels cereals (al voltant del 3%), molt inferir a altres fuits secs oleaginosos. Entre els nutrients reguladors que conté, destaquen el potassi (500 mg/100 g) i els folats. Aquestes propietats, juntament amb un contingut en aigua que suposa gairebé la meitat del seu pes, converteixen la castanya en un dels fruits secs de menor contingut calòric.

Al plat. A les nostres cases les castanyes es mengen habitualment torrades amb una paella foradada, al foc de llenya o gas. Abans de coure-les se’ls hi ha de fer un petit tall a la pell perquè no esclatin.
En altres països les castanyes es mengen bullides, se’n fa farina i també és freqüent el seu ús per a fer licors. A França es confiten, són les conegudes marron glacé.
A poblacions amb un poder adquisitiu baix serveixen per allargar plats, o com a variant per a les patates a guisats.



Ho sabies? La fusta del castanyer és molt apreciada per fer mobles ja que li costa molt corcar-se.

Què posem a la carmanyola?

El mes passat vaig realitzar el curs d’àpats de carmanyola al centre cívic de Breda. Aproximadament una trentena d’assistents, joves i grans, van poder aprendre secrets d’una alimentació adequada i una cuina saludable.
És evident que la població ha canviat d’estil de vida i el ritme de treball, això ha comportat a canviar d’hàbits de consum i directament el tipus d’alimentació. Avui es consumeixen menys vegetals, més productes refinats i precuinats, menys peix, aliments més greixosos... que 30 anys enrera. Alhora ha augmentat la informació als mitjans sobre temes d’alimentació i a vegades això crea més dubtes que solucions.
En definitiva, tenim un garbuix de coneixements que amb cursos com el que vam realitzar al centre cívic de Breda es poden anar desembolicant.

El curs va constar de dues sessions intenses, amb una petita part de teoria i una part pràctica, l’aula va quedar empapada amb olors i sabors especials. Vam resoldre enigmes quotidians del que omple els nostres plats cada dia.

Per a tots aquells que vulguin repetir amb una demostració de cuina saludable, o bé conèixer els meus secrets per primera vegada, podeu venir als següents cursos d’Entrepans saludables i Menús cromàtics... Seran el mes de novembre.
Seguirem informant!

Taller d'esmorzars i berenars

Han passat l'estiu i els dies de vacances, torna la normalitat a les nostres vides i per això a l'Estació Jove de Girona han decidit fer el curs d'esmorzars i berenars saludables. Perquè convé començar la temporada escolar, universitària i/o laboral amb energia!

He plantejat el següent curs,
Estàs avorrit d’esmorzar sempre el mateix i el bol de llet amb cereals ja no et treu les lleganyes? O potser, a l’hora de berenar menges qualsevol cosa? O pitjor encara, no menges res a mitja tarda? Apunta’t a aquest taller on t’ensenyarem a preparar esmorzars i berenars fàcils i saludables. Perquè tots necessitem fer aquests àpats!

Dies: Dilluns 19 i dilluns 26 de setembre

Lloc: Estació Espai Jove

Sta.Eugènia 17 

17005 Girona 

972 22 00 70 

estacio@ajgirona.cat

Encara queden places, us hi espero!!

Curs de tast de cerveses a Breda

El proper dilluns tindrà lloc a Breda el primer curs de tast de cerveses, ara que és estiu ve de gust!

Encara teniu temps d'apuntar-vos-hi!
Seguiu-nos per saber com ha anat.

La dietista al Cuines

Benvolguts lectors, aquesta vegada hem trigat a penjar el post, diuen que allò que és bo es fa esperar.
La nostra dietista-nutricionista surt al programa Cuines de TV3 fent una recepta de cananes.

foto de Peixos de Palamós

Aprofitem la vinentesa per parlar d'aquest ingredient.
Les cananes (Todarotes Sagittatus) és un cefalòpode semblant al calamar, peròo amb una carn una mica més dura i consistent. Per diferenciar-les dels calamars us podeu fixar amb els tentacles, que són més grossos i amb una petita serra a la punta i unes "ales" que tenen a la caputxa.
És un ingredient ric en proteïnes de bona qualitat, poc greix. Necessiten una cocció llarga per estovar la carn i fer-los més digeribles.

Un aliment apte per a tota la família, barat i versàtil a la cuina. Anirant molt bé en preparacions amb suc o salsa (com la que vam fer a TV3) i també per fer arrossos mariners.

Esperem que us agradi, bon profit!

Àpats de carmanyola

Aquest dilluns va tenir lloc a l’Estació jove de Girona la primera sessió d’Àpats de carmanyola, un curs de dos dies que pretén apropar l’alimentació fàcil i saludable als joves.

La sessió va començar amb una part teòrica molt dinàmica i participativa. Conceptes clau, pinzellades de temes alimentaris, curiositats i respostes a totes les preguntes dels joves inquiets que van participar al taller.
Seguidament l’aula va canviar d’imatge i es va convertir en cuina en directe. Els sucs gàstrics i la salivera van començar a fer de les seves quan la ceba del sofregit anava agafant color i els cigronets feien xup-xup.
Mentre cuinàvem vam explicar les virtuts, propietats i avantatges d’emportar-se la carmanyola. Detalls de cocció, idees originals i trucs fàcils.
Vam cuinar 3 plats, equilibrats en si mateixos i que ens serviran per endur-nos a la feina, la universitat o d’excursió!

- Macarrons casolans
- Amanida de pollastre a l'ast
- Cigronets amb verduretes i peix blau.



Que vaig de gust i la setmana que bé, més.

Mongeta del ganxet

Uns llegums cremosos i de pell fina van recórrer molts quilòmetres per instal·lar-se a les nostres cuines. Es fan dir mongetes del ganxet. Són una de les joies del nostre país, i gaudeixen d’una distinció d’origen. S’han anat escampant arreu, des de les llars més humils fins a les cartes de grans restaurants.

Les mongetes creixen abraçades a unes plantes enfiladisses. Les terres humides i el clima del Vallès – Maresme permeten que durant la tardor puguem gaudir d’aquests fruits. Es recol·lecten embolcallats amb beina, per tant cal pelar-los perquè s’assequin adequadament. Si som afortunats, els primers dies, els podrem consumir tendres. Val pena perquè la seva suavitat esdevé sublim.
Les primeres enfilades les trobem a mesoamèrica. Durant el segle XVIII, anys després de la conquesta del nou món, el seu conreu es van expandir per tot Europa. Tots els llegums van esdevenir l’aliment de supervivència per a pobles sencers, sobretot en èpoques de guerra, quan la dificultat per trobar aliments era notable.
La varietat del ganxet sembla que va entrar a Catalunya a través d'algun port del Maresme, amb l’intercanvi comercial entre Amèrica Central i les Antilles, cap als segles XVIII i XIX.
Les primeres referències bibliogràfiques n’hi diuen mongeta filaire. L’any 1933, en el llibre de Cuina catalana de Ferran Agulló, és quan al Phaseolus vulgaris L. se li atribueix el nom de ganxet, per la seva forma de ganxo.
Les mongeteres actualment s’enfilen a l’hort del productor de Castellar del Vallès, Ramon Casamada i a tot el Parc Agrari de Sabadell. El conreu de la mongeta del ganxet ocupa 587 hectàrees d’on, un cop l’any, s’obtenen tant sols uns 1.000 quilos d’aquesta varietat.

Els seus productors, amb Ramon Casamada al capdavant, han apostat per un producte d’alta qualitat i d’unes característiques específiques, degut a l’augment de varietats més productives però de menys qualitat i sabor. D’aquí neix la importància d’atorgar a aquests petits llegums la Denominació d’Origen Protegida (DOP) de Mongeta del ganxet Vallès – Maresme. El valor que afegeix aquesta Denominació d’Origen Protegida consisteix en què els petits ganxets han de superar un reguitzell de controls. Per assegurar la procedència, l’elaboració, l’envasat i en definitiva la qualitat dels ganxets. Aquesta varietat de mongeta no es cultiva enlloc més del món. “El que les fa diferents és el lloc on les conreem”, diu Ramon Casamada; també ens explica que les zones del Vallès i el Maresme tenen unes característiques climatològiques especials que poden fer del ganxet una mongeta amb moltes qualitats.Només els ganxets que passen totes les proves marcades per la DOP poden sortir al mercat, amb vestit de gala, a punt per assistir a qualsevol espectacle de cuina.
No només són importants pel segell que les diferencia, sinó també per les grans propietats nutricionals i organolèptiques que presenten.
Són una bona font de proteïnes vegetals, fibra, midó i vitamines del grup B. Els ganxets, si els cuinem bé, ens oferiran tots aquests nutrients amb una textura cremosa, suau i sense les indesitjables flatulències. Perquè aquestes joies quasi no tenen pell on hi ha la majoria de fibra.
Són fruits amb unes característiques molt versàtils que els poden convertir en protagonistes de qualsevol acte. Estan lligats a nombrosos plats tradicionals o de creació (Lladonosa 1982 i 1991; Ruscalleda, 2002), encara que també són molt apreciades simplement bullides i amanides amb una mica d'oli d'oliva verge extra. El seu productor afirma que “ella ja és molt bona, no li calen massa complements per trobar-la excel·lent”.
Les llavors de mongetera, a més de poder-les gaudir a les nostres llars, també són l’embrió per a les futures generacions de ganxets amb DOP.

FITXA TÈCNICA 
Nom: Mongeta del ganxet.
DOP: Denominació d’Origen Protegida “Mongeta del Ganxet Vallès – Maresme”, a tot l’estat Espanyol. 
Data aprovació: 23 d’abril del 2007
Entitat: COAGSA (Cooperativa Agrària de Sabadell i Comarca)
Conreu: Parc Agrari de Sabadell, situat a l’oest del terme municipal. Total de 587 hectàrees.