Pastís de xocolata amb melmelada de taronja

Aquests dies estic recuperant estones a la cuina sobretot per a cuinar receptes dolçes, com feia fa uns anys.

De tant en tant un grup de sommeliers i enòlegs ens reunim per a compartir coneixememnts i passar una bona estona. La setmana passada vam fer un tast de vins escumosos a Can Bach.

Vaig decidir fer un pastís de xocolata negra, per postres.
Tenia el farcit, una melmelada casolana de taronja que em van regalar al Domaine la Casenove i l'havia d'aprofitar...

Us passo la recepta del pastís.

Ingredients per a unes 10 persones
6 ous
175 g xocolata negra 70%
125 g mantega
150 g sucre
150 g farina
1 sobre de llevat
40-50 g sucre llustre (opcional)

Preparació
Escalfeu en un cassó la mantega i la xocolata i deixeu que es fonguin a foc baix. Un cop desfetes, retireu-les del foc i reserveu-les. En un bol,separeu les clares dels rovells i barregeu els rovells amb 75 g de sucre. Amb l'altra meitat del sucre munteu les clares i reserveu-les a la nevera. Afegiu la crema de xocolata al bol dels rovells i remeneu-ho fins que quedi ben integrat. Afegiu-hi la farina procurant que no hi quedin grumolls i finalment el llevat. Per últim, incorporeu les clares amb molta cura vigilant procurant que quedi esponjós.

Aboqueu la massa en un motlle rodó i enforneu-la durant uns 75 minuts a uns 150 graus. Un cop cuita, traieu-la del forn i deixeu-la refredar abans de muntar el pastís.

Talleu el pastís per la meitat (tipus entrepà) i unteu-l'ho amb una capa generosa de melmelada de taronja. Tapeu i, si voleu, espolvoreu amb sucre llustre per sobre.

Als companys enòlegs i sommeliers els hi va agradar molt! 

REMOLATXES O BETABELS

Hortalissa que deixa rastre

Nom científic
La remolatxa o bleda-rave Beta vulgaris és una arrel, gran i carnosa que creix a la planta del mateix nom. Dins d'aquesta família s'inclouen també altres verdures tan populars i nutritives com els espinacs i les bledes.

Una mica d’història
La remolatxa comú és originària de la zona costanera del nord d'Àfrica. El seu cultiu és molt antic (s. II aC) i va donar lloc a dues hortalisses diferents: una amb fullatge abundant, la bleda, i una altra amb arrel engruixida i carnosa, la remolatxa. En principi les antigues civilitzacions només consumien les fulles de la remolatxa. L'arrel de la planta s'utilitzava com a medicament per combatre els mals de queixal i de cap. Se sap que els romans consumien aquesta arrel, i foren els anglesos i alemanys qui la van introduïr a la seva alimentació al segle XVI.

A la dieta

És un aliment amb poques calories, el seu principal component és l’aigua, segueixen els sucres, que li confereixen un sabor dolcenc. És bona font de fibra.

Destaquen les vitamines del grup B. Molt importants per la sang, el sistema immunològic i l’aprofitament d’energia del nostre cos.
La remolatxa és, juntament amb l'albergínia o el cogombre, una de les verdures amb menor contingut en provitamina A i en vitamina C.

Pel que fa als minerals, és una hortalissa rica en iode, sodi i potassi.
El iode és un mineral indispensable per al bon funcionament de la glàndula tiroide, que regula el metabolisme, mentre que el potassi i el sodi són necessaris per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós i l'activitat muscular.

Al plat
Les remolatxes vermelles estan disponibles al mercat durant tot l'any. La millor època per menjar-ne és durant l’hivern que és quan concentren els seus nutrients.
A l'hora de la compra, recomanem que trieu manats amb peces de la mateixa mida, llises, fermes sense taques ni cops i amb les fulles del manat verdes, ja que indica que l'arrel és jove.
A casa, les remolatxes fresques s'han de guardar a la nevera dins una bossa de plàstic. Us aguantaran en bones condicions aproximadament una setmana.
No és recomanem congelar la remolatxa crua perquè s'estova.

La remolatxa és una hortalissa que pot consumir crua, bullida o en conserva.
Molt versàtil, la podeu introduir en plats salats i també com a ingredient de postres originals.
Pel seu atractiu i particular color és molt interessant utilitzar-la en plats com cremes, sopes o fins i tot per elaborar rissottos originals.

Ho sabies?
A partir de la remolatxa s'extreu un pigment natural que s'empra en la indústria agroalimentària per a l'obtenció d'un colorant anomenat vermell de remolatxa.
Hi ha algunes persones que no poden absorbir aquesta substància i fa que l'orina i la femta adquireixin un color vermellós després d'haver menjat remolatxa.

Maridatge poètic

Encara queden algunes places, us animeu!!?

Castanyes

La castanya és habitual els mesos de tardor, n'és la seva temporada i precisament aquests dies acompanya la celebració de Tots Sants.

Resulta encisador passejar pels carrers de la ciutat i sentir l'olor i l'escalfor de les parades de castanyeres, però aquest any no n'he agafat cap paperina. Ha estat un pont estrany. Avui per acabar els dies de descans no m'he pogut resistir a encendre la llar de foc per torrar unes quantes castanyes i sentir-ne els espetecs.

I per acompanyar-les un bon moscatell de l'Empordà i la cançó que em transporta a les nits vora la llar de foc de la meva infància.


Marrameu torra castanyes
a la voreta del foc;
ja n'hi peta una als morros,
ja en tenim Marrameu mort.

Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.

Marrameu i Marrameua,
s'embolica amb un llençol!
feia veure que era un home
i era una fulla de col.

Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.

Marrameu ja no s'enfila
per terrats ni per balcons,
que té una gateta a casa
que li cus tots els mitjons.

Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.

Sirà, una varietat seductora

Si m'hagués de definir com una varietat de raïm escolliria la sirà. Una varietat de raïm interessant i seductora.

De la tríada de varietats negres més plantades i consumides del món la tercera és la sirà, l'acompanyen la cabernet sauvignon i la pinot noir. La seva procedència és incerta, tot i que la majoria de dades apunten a Pèrsia. Finalment on va arrelar amb força fou a la vall del Roine (França), on ha donat grans vins des de fa segles.
Després de França, Austràlia és segurament el país que més fama ha donat a aquest raïm que admet diverses grafies, totes elles correctes: sirà, sirah, shiraz.
En la dècada dels 80 del segle XX aquest raïm negre es va estendre per països de tot el món. Actualment és una de les varietats més de moda al món vitivinícola, amb molt bona adaptació als climes mediterranis.

Les característiques pròpies de la sirà potencien les seves possibilitats quan creix en sòls forts, francs
o franc-argilosos i climes càlids i assolellats. Durant el seu creixement requereix disposar d'una quantitat equilibrada d'aigua, és a dir, no patir dèficit hídric en el seu reg però tampoc excessos d'aigua de manera que es permeti una bona ventilació de les seves arrels. És fàcil per conrear i poc vulnerable a les malalties.

Durant el seu conreu és molt important cuidar les tasques d'esfullament i aclarida de raïms pel fet que la sirà és sensible a la podridura. És una varietat vigorosa, amb molta fusta, els sarments es tomben i per tant cal subjectar-los molt bé.

La varietat sirà dóna lloc a vins d'alta qualitat sempre que es controlin bé els renduiments al cep, es faci una fermentació llarga i tranquila i es vigilin molt les condicions sanitàries. es tracta d'una varietat que sinó es cuida pot donar lloc a aromes molt desagradables.

Els vins d'aquesta varietat són sumptuosos, vigorosos, potents i amb cos. Són vins amb molts tanins, si està ben treballat el vi serà sedós, sinó resultarà aspre i secant.

La sirà és una varietat de gra menut i molt color a la pell, donarà lloc a vins foscos i profunds.
En tast, els vins joves desenvolupen aromes a violeta, cassis i fruita negra (melmelada de prunes, grosella negra, móres...). Els vins que són sotmesos el temps just en bótes desenvolupen altres aromes, moltes espècies interessants, lleugers tocs fumats, oliva negra, tòfona... Els seus sabors sempre fruitosos i carnosos obren altres ventalls de possibilitats entre la grosella negra, cassis, melmelada de prunes, móres i sabors especiats deixant un prolongat record a la boca.

El seu caràcter natural és punyent, per aquest motiu adquireixen més personalitat a mesura que envelleixen

Fins ara un dels vins amb el que més m'he emocionat és Pla del Rei, un vi elaborat al sud de França amb aquesta varietat tan especial i especiada. Molt recomanable.

 

Ametlles i la seva sopa

Fa dies que em trobo amb força persones i pacients que han retirat els fruits secs de la seva alimentació pel maleït mite que “no se’n poden menjar perquè engreixen”. Els fruits secs són força calòrics, però molt menys que altres productes que es mengen massa sovint (pastisseria, begudes ensucrades, sucs industrials, gelats…). I és molt saludable menjar-ne 1 grapat cada dia (sense fregir ni salats)

Les ametlles són la part comestible del fruit de l'ametller. L'origen del cultiu de l'ametlla es localitza al Pròxim Orient. Va arribar a Grècia i a Roma, i els romans les van difondre àmpliament per la resta d'Europa, des d'on van arribar fins a Amèrica.

Les ametlles tenen un alt contingut en greixos insaturats (saludables pel sistema cardiovascular) i força proteïnes vegetals de bona qualitat. Tenen pocs glúcids.
El contingut en fibra de l'ametlla destaca devant altres fruits secs. Entre els minerals destaquen ferro, fòsfor, magnesi, potassi, zinc i calci. Pel que respecta les vitamines l'ametlla té importants quantitats de vitamines del grup B, entre elles l'àcid fòlic, a més de ser una bona font de vitamina E.

Per preservar-ne les qualitats i virtuts s'han de conservar dins d'un recipient ben tancat, en un lloc fresc i sec.

La recepta que us presentem: SOPA D’AMETLLES

1L Brou de pollastre
3 Porros
1 branca d’Api
3 Pastanagues
250g Ametlles
2 rovells d'ou
1 dl de crema de llet
1 dl d'oporto
Oli d’oliva
Suc de mitja llimona
Sal
Pebre

Poseu un rajolí d’oli d’oliva en una cassola i tireu-hi els porros, l'api i la pastanaga tallats en juliana. Deixeu-ho ofegar.

Afegiu-hi la meitat del brou de pollastre i feu-ho bullir uns 15-20 minuts

Quan ho estigui quasi al punt poseu-hi les ametlles, remeneu-ho i tireu-hi el brou que faltava. Deixeu-ho bullir 15 minuts més, veureu que va reduïnt.

Un cop reduït retireu l'api i tritureu la barreja.

Tot seguit, a foc baix sense que bulli, poseu-hi l'oporto i la crema de llet.

Per acabar, rectifiqueu de sal i pebre.

Bon profit!

2n Maridatge de sensacions a la fresca!

La darrera activitat que organitza aquest estiu el Celler Can Sais abans de començar amb la verema serà aquest dijous a les 19h i es tracta d’un maridatge especial amb olors, sensacions, vins, tapes i molt més!!! 
En un entorn d’allò més acollidor una activitat per a tota la família, grans i petits.

Les places són limitades, reserves fins dimecres al matí a info@cellercansais.com / 647443873 (Marta).
L’activitat es podrà fer també en en anglès i francès.