Fruita que dóna joc
Fruites que serveixen de joies per les orelles dels més petits de la casa i, a vegades, també pels grans. Són de tonalitats vermelles i liles atractives, seductores, lluents i carnoses.Nom científic. Les cireres dolces són fruit de l'arbre Prunus avium de la família de les rosàcies. N'existeixen centenars de varietats cadascuna d'elles amb unes característiques de gust i textura lleugerament diferents.
Una mica d’història. Les primeres referències d'aquesta fruita les trobem al Mar Negre i al Mar Caspi. Posteriorment, per mitjà de les migracions d'aus i persones van arribar a Europa i Àsia. Actualment el cirerers es conreen en regions amb clima temperat, essent els països de major producció Rússia, Estats Units, Alemanya, Itàlia, França i Espanya. Al nostre país, a la vall del Jerte, existeix una Denominació d'Origen de cireres picota.
Al rebost. Es poden trobar al mercat des de mitjan maig i fins a principis de juliol. N'hi ha moltes varietats, algunes més primerenques com l'earli bigi les i altres tardanes com són les picota. És molt important que estiguin en un lloc sec, fresc i ventilat són delicades i es poden fer malbé de seguida. Si no us les acabeu els 2 o 3 primers dies després de comparar-les millor guardar-les a la nevera.
A la dieta. La cirera és rica sucres, sobretot fructosa, tot i que el seu valor calòric és moderat respecte d'altres fruites. Aporta quantitats significatives de fibra, que millora el trànsit intestinal. Pel que fa a les vitamines sobretot contenen provitamina A i vitamina C.
El que en realitat destaca de les cireres és el seu contingut en antioxidants (sobretot flavonoides i polifenols). Té quantitats importants de potassi, mineral necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós i per a l'activitat muscular normal, intervé en l'equilibri d'aigua el cos. En menor proporció, magnesi i calci, aquest darrer s'aprofita pitjor que el que procedeix dels làctics.
El consum de cireres i guindes s'ha de fer amb moderació en cas d'insuficiència renal, en què l'aportació de potassi està restringit. No obstant això, té un efecte diürètic beneficiós en cas de hiperuricèmia o gota i litiasi o càlculs renals, hipertensió arterial o altres malalties associades a retenció de líquids.
Al plat. Es poden consumir a qualsevol hora del dia, com a postres o en pastissos, mousses i sorbets, confitades o bé com farcit de bombons. En alguns pobles de l'Alt Empordà hi ha tradició d'incloure-les en estofats de carn i aviram.
Us recomanem que prepareu les prepareu en gaspatxo, podeu veure la nostra recepta aquí.
Que bones, les cireres! No necessiten disfressa i collides de l'arbre són boníssimes! Enyoro aquell cirerer... :P petons
ResponEliminaLa setmana vinent tindràs una grata sorpresa...
EliminaMolt bon post!! :)
ResponEliminaGràcies Marta.
EliminaFins aviat!
A més és un bon producte de proximitat: http://cuinescuina.blogspot.com.es/2012/06/holeriturisme-al-delta-del-llobregat.html
ResponElimina