La setmana passada vaig tenir oportunitat de fer mitges vacances. Dic mitges perquè treballava com sempre, però a les estones lliures vaig poder aprofitar per descansar i descobrir nous racons del paratge del Cap de Creus.
Una nit vam decidir anar a sopar al Restaurant Compartir al centre de Cadaqués, una de les inauguracions de l'any en termes gastronòmics. Es tracta d'un restaurant regentat per 3 caps de cuina que havien estat a elBulli i formen part del projecte elBulli Foundation.
El lloc té un nom suggerent que atrau el públic. Qualsevol àpat inclou intercanvi de vivències sensacions i sabors per tant què millor que compartir-ho? Amb la parella, amb amics, amb família, això tan és mentre es pugui picar de tots els plats.
El Compartir té una entrada estiuenca, jardí amb diferents arbres cítrics i porxades de fusta. A dins, un parell de sales amb parets de pedra seca combinada amb blanc. Un pou de pedra i bancs per reposar i poder degustar els plats. Un lloc molt acollidor amb un fil musical agradable.
El personal és jove, rialler i amb moltes ganes, tot i que l'atenció és de terrasseta de platja. Sorprèn que la presentació de les taules sigui amb estovalles i tovallons de paper, informalitat en un restaurant on la majoria de clients van ben vestits. El ritme del servei dels plats és massa de cop, no s'escau amb la idea de poder degustar-los a més de dues mans.
A la carta de plats hi trobem una mica de tot, plats per treure's el barret com per exemple els ous a baixa temperatura amb escuma de patata i tòfona o el pollastre amb escamarlans. Un modern i un tradicional. Ambdós de gustos i textures difícils de millorar.
I d'altres amb presentacions més agosarades i pretensioses, però més mediocres en la combinació de sabors com les sardines marinades, taronja i salsa d'oliva verda on vaig trobar que l'oliva verda dominava massa i hagués estat bé triar alguna fruita de temporada per combinar amb aquest peix blau.
El rap amb pebrots del piquillo i salsa de vainilla és curiós i correcte. Bona cocció del peix.
La selecció de vins és correcta, sobretot em va agradar l'explicació que fan de cada ampolla. Vam escollir un vi alemany (Butterfly - Riesling) que ens va maridar bé amb tots els plats.
Les postres, per la descripció totes venien de gust i finalment vam triar un pastís de formatge on la presentació està molt ben trobada, però els ingredients no van arribar al llistó que esperàvem. Per acabar l'àpat vam demanar uns bombons líquids de xocolata blanca amb gelat de mango on la xocolata de cobertura no tampoc va ser de la qualitat imaginada, el gelat si que ens va captivar.
El preu de tot plegat va ser de poc més de 100€. Tot i saber que el concepte de restaurant no pretén tenir res a veure amb elBulli les expectatives que teníem eren més altes, sabent qui està al capdavant.
Li donarem una segona oportunitat una nit d'estiu calurosa.
Una nit vam decidir anar a sopar al Restaurant Compartir al centre de Cadaqués, una de les inauguracions de l'any en termes gastronòmics. Es tracta d'un restaurant regentat per 3 caps de cuina que havien estat a elBulli i formen part del projecte elBulli Foundation.El lloc té un nom suggerent que atrau el públic. Qualsevol àpat inclou intercanvi de vivències sensacions i sabors per tant què millor que compartir-ho? Amb la parella, amb amics, amb família, això tan és mentre es pugui picar de tots els plats.
El Compartir té una entrada estiuenca, jardí amb diferents arbres cítrics i porxades de fusta. A dins, un parell de sales amb parets de pedra seca combinada amb blanc. Un pou de pedra i bancs per reposar i poder degustar els plats. Un lloc molt acollidor amb un fil musical agradable.
El personal és jove, rialler i amb moltes ganes, tot i que l'atenció és de terrasseta de platja. Sorprèn que la presentació de les taules sigui amb estovalles i tovallons de paper, informalitat en un restaurant on la majoria de clients van ben vestits. El ritme del servei dels plats és massa de cop, no s'escau amb la idea de poder degustar-los a més de dues mans.
A la carta de plats hi trobem una mica de tot, plats per treure's el barret com per exemple els ous a baixa temperatura amb escuma de patata i tòfona o el pollastre amb escamarlans. Un modern i un tradicional. Ambdós de gustos i textures difícils de millorar.
El rap amb pebrots del piquillo i salsa de vainilla és curiós i correcte. Bona cocció del peix.
La selecció de vins és correcta, sobretot em va agradar l'explicació que fan de cada ampolla. Vam escollir un vi alemany (Butterfly - Riesling) que ens va maridar bé amb tots els plats.
Les postres, per la descripció totes venien de gust i finalment vam triar un pastís de formatge on la presentació està molt ben trobada, però els ingredients no van arribar al llistó que esperàvem. Per acabar l'àpat vam demanar uns bombons líquids de xocolata blanca amb gelat de mango on la xocolata de cobertura no tampoc va ser de la qualitat imaginada, el gelat si que ens va captivar.
El preu de tot plegat va ser de poc més de 100€. Tot i saber que el concepte de restaurant no pretén tenir res a veure amb elBulli les expectatives que teníem eren més altes, sabent qui està al capdavant.
Li donarem una segona oportunitat una nit d'estiu calurosa.
