diumenge, 4 de novembre del 2012

Castanyes

La castanya és habitual els mesos de tardor, n'és la seva temporada i precisament aquests dies acompanya la celebració de Tots Sants.

Resulta encisador passejar pels carrers de la ciutat i sentir l'olor i l'escalfor de les parades de castanyeres, però aquest any no n'he agafat cap paperina. Ha estat un pont estrany. Avui per acabar els dies de descans no m'he pogut resistir a encendre la llar de foc per torrar unes quantes castanyes i sentir-ne els espetecs.


I per acompanyar-les un bon moscatell de l'Empordà i la cançó que em transporta a les nits vora la llar de foc de la meva infància.


Marrameu torra castanyes
a la voreta del foc;
ja n'hi peta una als morros,
ja en tenim Marrameu mort.

Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.

Marrameu i Marrameua,
s'embolica amb un llençol!
feia veure que era un home
i era una fulla de col.

Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.

Marrameu ja no s'enfila
per terrats ni per balcons,
que té una gateta a casa
que li cus tots els mitjons.

Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.



dimarts, 30 d’octubre del 2012

Sirà, una varietat seductora


Si m'hagués de definir com una varietat de raïm escolliria la sirà. Una varietat de raïm interessant i seductora.

De la tríada de varietats negres més plantades i consumides del món la tercera és la sirà, l'acompanyen la cabernet sauvignon i la pinot noir. La seva procedència és incerta, tot i que la majoria de dades apunten a Pèrsia. Finalment on va arrelar amb força fou a la vall del Roine (França), on ha donat grans vins des de fa segles.
Després de França, Austràlia és segurament el país que més fama ha donat a aquest raïm que admet diverses grafies, totes elles correctes: sirà, sirah, shiraz.
En la dècada dels 80 del segle XX aquest raïm negre es va estendre per països de tot el món. Actualment és una de les varietats més de moda al món vitivinícola, amb molt bona adaptació als climes mediterranis.

Les característiques pròpies de la sirà potencien les seves possibilitats quan creix en sòls forts, francs
o franc-argilosos i climes càlids i assolellats. Durant el seu creixement requereix disposar d'una quantitat equilibrada d'aigua, és a dir, no patir dèficit hídric en el seu reg però tampoc excessos d'aigua de manera que es permeti una bona ventilació de les seves arrels. És fàcil per conrear i poc vulnerable a les malalties.

Durant el seu conreu és molt important cuidar les tasques d'esfullament i aclarida de raïms pel fet que la sirà és sensible a la podridura. És una varietat vigorosa, amb molta fusta, els sarments es tomben i per tant cal subjectar-los molt bé.

La varietat sirà dóna lloc a vins d'alta qualitat sempre que es controlin bé els renduiments al cep, es faci una fermentació llarga i tranquila i es vigilin molt les condicions sanitàries. es tracta d'una varietat que sinó es cuida pot donar lloc a aromes molt desagradables.

Els vins d'aquesta varietat són sumptuosos, vigorosos, potents i amb cos. Són vins amb molts tanins, si està ben treballat el vi serà sedós, sinó resultarà aspre i secant.

La sirà és una varietat de gra menut i molt color a la pell, donarà lloc a vins foscos i profunds.
En tast, els vins joves desenvolupen aromes a violeta, cassis i fruita negra (melmelada de prunes, grosella negra, móres...). Els vins que són sotmesos el temps just en bótes desenvolupen altres aromes, moltes espècies interessants, lleugers tocs fumats, oliva negra, tòfona... Els seus sabors sempre fruitosos i carnosos obren altres ventalls de possibilitats entre la grosella negra, cassis, melmelada de prunes, móres i sabors especiats deixant un prolongat record a la boca.

El seu caràcter natural és punyent, per aquest motiu adquireixen més personalitat a mesura que envelleixen

Fins ara un dels vins amb el que més m'he emocionat és Pla del Rei, un vi elaborat al sud de França amb aquesta varietat tan especial i especiada. Molt recomanable.


 

dilluns, 22 d’octubre del 2012

Ametlles i la seva sopa

Fa dies que em trobo amb força persones i pacients que han retirat els fruits secs de la seva alimentació pel maleït mite que “no se’n poden menjar perquè engreixen”. Els fruits secs són força calòrics, però molt menys que altres productes que es mengen massa sovint (pastisseria, begudes ensucrades, sucs industrials, gelats…). I és molt saludable menjar-ne 1 grapat cada dia (sense fregir ni salats)

Les ametlles són la part comestible del fruit de l'ametller. L'origen del cultiu de l'ametlla es localitza al Pròxim Orient. Va arribar a Grècia i a Roma, i els romans les van difondre àmpliament per la resta d'Europa, des d'on van arribar fins a Amèrica.

Les ametlles tenen un alt contingut en greixos insaturats (saludables pel sistema cardiovascular) i força proteïnes vegetals de bona qualitat. Tenen pocs glúcids.
El contingut en fibra de l'ametlla destaca devant altres fruits secs. Entre els minerals destaquen ferro, fòsfor, magnesi, potassi, zinc i calci. Pel que respecta les vitamines l'ametlla té importants quantitats de vitamines del grup B, entre elles l'àcid fòlic, a més de ser una bona font de vitamina E.

Per preservar-ne les qualitats i virtuts s'han de conservar dins d'un recipient ben tancat, en un lloc fresc i sec.

La recepta que us presentem: SOPA D’AMETLLES

1L Brou de pollastre
3 Porros
1 branca d’Api
3 Pastanagues
250g Ametlles
2 rovells d'ou
1 dl de crema de llet
1 dl d'oporto
Oli d’oliva
Suc de mitja llimona
Sal
Pebre

Poseu un rajolí d’oli d’oliva en una cassola i tireu-hi els porros, l'api i la pastanaga tallats en juliana. Deixeu-ho ofegar.

Afegiu-hi la meitat del brou de pollastre i feu-ho bullir uns 15-20 minuts

Quan ho estigui quasi al punt poseu-hi les ametlles, remeneu-ho i tireu-hi el brou que faltava. Deixeu-ho bullir 15 minuts més, veureu que va reduïnt.

Un cop reduït retireu l'api i tritureu la barreja.

Tot seguit, a foc baix sense que bulli, poseu-hi l'oporto i la crema de llet.

Per acabar, rectifiqueu de sal i pebre.

Bon profit!

dilluns, 20 d’agost del 2012

2n Maridatge de sensacions a la fresca!

La darrera activitat que organitza aquest estiu el Celler Can Sais abans de començar amb la verema serà aquest dijous a les 19h i es tracta d’un maridatge especial amb olors, sensacions, vins, tapes i molt més!!! 
En un entorn d’allò més acollidor una activitat per a tota la família, grans i petits.

Les places són limitades, reserves fins dimecres al matí a info@cellercansais.com / 647443873 (Marta).
L’activitat es podrà fer també en en anglès i francès.

dimarts, 14 d’agost del 2012

Salmó a la papillota

Recepta per a 4 persones
Ingredients

-  4 supremes de salmó de 150 g cadascuna
-  200 g pastanaga
-  150 g bolets
-  oli d’oliva verge extra
-  sal i pebre
-  Branques de farigola fresca

Preparació
Netegeu i talleu la pastanaga a bastonets prims.
Saltegeu en una paella els bolets fins que perdin el seu suc, afegiu-hi la pastanaga i
saltegeu-ho uns 2-3 minuts.
Prepareu el paper d’alumini o paper sulfuritzat per fer la papillota. Poseu damunt del
paper el salmó i el saltejat de bolets i pastanaga.
Amaniu-ho amb oli d’oliva verge extra i salpebreu-ho.
Segelleu-ho molt bé, sense que hi quedi cap porositat. Poseu-ho al forn prèviament
escalfat a 200 ºC i deixeu-ho coure 8 min.
Obriu la papillota a taula i presenteu-la amb uns brins de farigola fresca.

Comentari nutricional de la recepta
Es tracta d’un plat ric en proteïnes i àcids grassos saludables que conté el peix blau.
També és ric en provitamina A, molt important per la pell, la vista i les mucoses i en
fibra, nutrients fonamental per una correcta absorció dels greixos i per millorar el
trànsit intestinal.
Una recepta molt adequada com a segon plat. S’hauria d’acompanyar amb un primer
plat ric en glúcids (pasta, patata, arròs...).
Les verdures que acompanyen el peix es poden canviar en funció de la temporada i el
què tingueu a la nevera.



Kcal
glúcids (g)
Proteïnes (g)
Greix (g)
Fibra (g)
Salmó a la papillota
468,13
3,97
42,05
31,56
2,21

dijous, 9 d’agost del 2012

Frases fetes

Mentre estudiava el Màster de Gastronomia i Comunicació vaig decidir aprofundir amb el coneixement i estudi d'un dels meus cereals preferits, l'arròs. Vaig centrar-me amb l'arròs de Pals, per la seva gran qualitat i opcions culinàries a més de tenir-lo al costat de casa.
Aquests dies els camps comencen a fer molt goig, estan canviant el seu color verd intents per un groc verdós que en poques setmanes ja serà daurat i es podrà segar i assecar. Un cop sec l'envasaran i arribarà a les nostres cases per cuinar-ne infinitat de receptes.


És temps de vacances per la majoria de lectors i avui el post és un petit divertiment, una inspiració després de menjar-me un arròs a la cassola (amb conill i calamars) de nota molt alta.

Vull compartir amb vosaltres dites populars on la protagonista és aquesta gramínia:

- L'arròs fa el ventre gros i el pit estret.

- Molt d'arròs fa mal al cos.

- Arròs, peix i pebrot, volen vi ben fort.

- L'arròs i el gaspatxo volen foc de borratxo.

- Arròs i bugada, foc a la brasa.

- Marieta, puja'm al dit gros que et donaré arròs.

dijous, 2 d’agost del 2012

Préssecs amb menta

Sóc del parer de facilitar les tasques quotidianes i gaudir amb la màxima senzillesa possible del que anem fent. Aquesta màxima l'aplico també a la cuina de cada dia, la que toca fer amb poc temps i que caldria gaudir com un àpat de diumenge.

Avui a l'hora de dinar a casa hem fet unes postres d'estiu saludables, refrescants, coloristes i delicioses. Es tracta dels préssecs amb menta.

A l'escenari hi pugen dos actors protagonistes: préssecs de vinya Prunus persica i fulles de menta Mentha piperita i una actriu secundària, la llimona Citrus limonum.


Per a preparar-ho només cal rentar i pelar els préssecs, tallar-los en trossos petits i posar-los en un bol. D'altra banda talleu les fulles de menta en juliana petita i les afegiu al bol. Per acabar i, evitar que s'ennegreixi, poseu-hi unes gotes de suc de llimona per damunt. Deixeu-ho reposar entre 2 i 3 hores a la nevera i ja us ho podeu menjar.