Castanyes

La castanya és habitual els mesos de tardor, n'és la seva temporada i precisament aquests dies acompanya la celebració de Tots Sants.

Resulta encisador passejar pels carrers de la ciutat i sentir l'olor i l'escalfor de les parades de castanyeres, però aquest any no n'he agafat cap paperina. Ha estat un pont estrany. Avui per acabar els dies de descans no m'he pogut resistir a encendre la llar de foc per torrar unes quantes castanyes i sentir-ne els espetecs.

I per acompanyar-les un bon moscatell de l'Empordà i la cançó que em transporta a les nits vora la llar de foc de la meva infància.


Marrameu torra castanyes
a la voreta del foc;
ja n'hi peta una als morros,
ja en tenim Marrameu mort.

Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.

Marrameu i Marrameua,
s'embolica amb un llençol!
feia veure que era un home
i era una fulla de col.

Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.

Marrameu ja no s'enfila
per terrats ni per balcons,
que té una gateta a casa
que li cus tots els mitjons.

Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.