dimarts, 12 d’abril de 2011

D'albergínies i cananes

Arribo a casa, obro la porta tancada amb clau, sembla que tot sigui com abans de marxar. Fa fresqueta, samarreta de tirants i pantalons tres quarts, comença a refrescar, queden enrera els dies al la platja on moure un dit implicava suar mig litre d'aigua. Aquí tot és diferent, passejada amb els amics de sempre i per sempre, poques paraules, temes exhaurits, però companyia que en definitiva és el que tots volem.
Una mica de gana, poca perquè la crêpe de la tarda ha fet servei. Obro la nevera força buida, però hi ha suficients ingredients que avui al matí he adquirit al mercat. Disposo de 4 cananes, 2 albergínies bigarrades, mitja ceba, xiles mexicans i un pessic d'imaginació, l'últim d'aquests ingredients és imprescindible si tenim en compte que l'escenari de l'obra és una cuina. Faltava anomenar la graella, el ganivet acabat d'esmolar, la fusta per tallar i l'oli d'oliva verge.
Bé doncs comencem l'espectacle, tallo les albergínies a làmines fines per a coure-les a la graella, i després preparo un bon sofregit per a posar-hi les cananes i deixar fer xup-xup.
Al cap d'un moment ja està tot llest, per arrodonir-ho una amanideta i.... a taula!
Musiqueta d'Icat, sempre fa bona companyia, però el millor de la nit: la textura melosa de les albergínies... de notable. Dolcetes, suaus, tendres, sucoses... i perquè no amb una mica de formatge fresc...?
Ara sí que la combinació és excel·lent, el formatge embolcallat d'albergínia a la planxa, resulta un menjar exquisit per al meu paladar.
M'acabo el plat amb un somriure al rostre.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada