dilluns, 31 d’octubre de 2011

La Castanya


Un dels fruits secs menys calòrics

Com cada any en aquestes dates em fa posar nerviosa veure que anem perdent les tradicions. La nostrada castanyada perd força davant el temut Halloween americà. Sembla com si fossin dos equips, o ets d’un o ets de l’altre. Bé doncs des d’aquí us hem de dir que nosaltres practiquem la primera, la castanyada. Aquesta festa es celebra el dia de Tots Sants, l’1 de novembre.
Amb aquest post intentarem apropar-vos a un dels productes humils que més es consumeixen durant la tardor dins i fora de casa, les castanyes.


Nom científic.  Les castanyes són el fruit de l’arbre Castanea sativa, de la família de les fagàcies. A l’arbre el fruit està recobert d’una closa amb punxes que s’ha de retirar, seguidament té una pell de color marró intens que tampoc és comestible.

Una mica d’història. Les castanyes constituïen la base de l'alimentació a Europa. Es consumien torrades, seques o en forma de farina, fins que la patata i el blat de moro es van convertir en dos aliments freqüents al segle XVI. Va ser llavors quan van perdre protagonisme de forma gradual en la gastronomia popular i ara només es consumeixen els dies propers a Tots Sants.

Al rebost. Es poden trobar al mercat des de principis de tardor fins a finals d'hivern. Són un fruits sense massa aigua i per tant es podran consumir tranquil·lament durat varis dies, però és molt important que estiguin en un lloc sec i ventilat perquè sinó es floriran o encara pitjor, sortiran cucs.
També les podem guardar al congelador, tant crues com torrades.

A la dieta. S’engloba dins el grup dels fruits secs, però l'aportació energètica és inferior a altres fruits. Té menys greix, un alt contingut en aigua i vitamines i minerals reguladors. Per contra, la quantitat d'hidrats de carboni és major que en la resta de fruits, de manera que convé moderar-ne el consum en cas de diabetis.
La seva quantitat de greix és bastant similar a la dels cereals (al voltant del 3%), molt inferir a altres fuits secs oleaginosos. Entre els nutrients reguladors que conté, destaquen el potassi (500 mg/100 g) i els folats. Aquestes propietats, juntament amb un contingut en aigua que suposa gairebé la meitat del seu pes, converteixen la castanya en un dels fruits secs de menor contingut calòric.

Al plat. A les nostres cases les castanyes es mengen habitualment torrades amb una paella foradada, al foc de llenya o gas. Abans de coure-les se’ls hi ha de fer un petit tall a la pell perquè no esclatin.
En altres països les castanyes es mengen bullides, se’n fa farina i també és freqüent el seu ús per a fer licors. A França es confiten, són les conegudes marron glacé.
A poblacions amb un poder adquisitiu baix serveixen per allargar plats, o com a variant per a les patates a guisats.



Ho sabies? La fusta del castanyer és molt apreciada per fer mobles ja que li costa molt corcar-se.

2 comentaris:

  1. A propòsit d'aquest post. Primer comentes que les castanyes porten poca aigua, però més avall dius que tenen una gran aportació d'aigua... què vols dir, menys aigua que la fruita fresca però més que la seca? A Còrsega en fan farina, i la majoria de crêppes estan fetes amb farina de castanya. A mi m'encanta de qualsevol manera! No sabia que també es poguessin congelar torrades...! Petons

    ResponElimina
  2. Hola Marina!
    Sí, segons l'aliment amb què les comparem tenen molta o poca aigua. Per fer-ho més senzill dir-te que aproximadament la meitat del seu pes és aigua.

    Gràcies per seguir-me!

    ResponElimina